lamalla.cat

El soldat Bradley Manning, de l'exèrcit dels Estats Units, principal sospitós de la divulgació de documents secrets sobre la guerra a l'Afganistan a la pàgina web WikiLeaks, ha estat traslladat a un calabós de la Infanteria de Marina a Quantico, a l'estat de Virgínia, segons han informat aquest divendres fonts militars nord-americanes. Un comunicat de l'Exèrcit indica que Manning, de 22 anys, que complia servei com a analista d'intel·ligència a l'Iraq i el juny passat va ser acusat per vuit violacions del Codi Criminal dels EUA, per les quals es trobava detingut en una base militar a Kuwait, romandrà confinat mentre es decideix si serà sotmès a un judici militar. A més, la Casa Blanca ha "suplicat" a WikiLeaks que no filtri la resta dels informes que té en el seu poder.

Els càrrecs amb què s'havia relacionat anteriorment a Manning tenen a veure amb la divulgació, per part de la mateixa pàgina d'internet, d'un vídeo gravat des d'un helicòpter militar nord-americà, on es pot veure una operació a l'Iraq, al juliol de 2007, en la qual van resultar morts diversos civils. Un funcionari del Pentàgon va assenyalar dijous que es creu que Manning podria haver piratejat un sistema que proporciona als militars, amb la corresponent autorització, accés a missatges secrets. El Pentàgon ha indicat que creu que Manning és responsable, també, del lliurament a WikiLeaks d'uns 91.000 documents militars nord-americans sobre la campanya afganesa.

Les "súpliques" de la Casa Blanca
Les vides de personal afganès que ha col·laborat amb les tropes nord-americanes i la seguretat nacional dels EUA queden en perill per aquestes filtracions, ha afirmat aquest divendres el portaveu de la Casa Blanca, Robert Gibbs, en una entrevista concedida a la cadena NBC. La Casa Blanca, ha declarat Gibbs, "només pot implorar a la persona que té els documents que no en pengi més a internet". Julian Assange, el creador de WikiLeaks, assegura que té prop de 15.000 documents addicionals pendents de publicar, però la Casa Blanca considera que en cas de fer-se públics només s'agreujaria la situació.

66 soldats morts aquest juliol
WikiLeaks va publicar els documents, que denuncien des de morts de civils no divulgades fins a la possible col·laboració dels serveis secrets del Pakistan amb els talibans, amb el títol 'Diari de la Guerra Afganesa'. Aquests informes inclouen operacions del període que va des del gener del 2004 fins al 2010. Alhora que Gibbs feia aquest divendres les seves declaracions, a l'Afganistan s'informava de la mort de tres soldats dels EUA, que eleva la xifra de baixes nord-americanes al país asiàtic a 66 aquest mes, el nombre mensual més alt des que va començar la guerra a l'octubre del 2001.

Els talibans, a l'aguait
Des de la publicació dels documents, en la seva major part informes de camp dels soldats nord-americans, el Govern dels EUA ha reiterat que les conseqüències de la filtració poden ser molt perilloses, ja que es revelen noms de fonts, identitats de soldats i mètodes operatius als quals els talibans poden accedir amb facilitat. De fet, els talibans, diu el portaveu nord-americà, ja han assegurat que buscaran a les persones esmentades en aquests documents per a prendre represàlies.



"Mans tacades de sang"
El cap de l'Estat Major Conjunt dels EUA, l'almirall Mike Mullen, va acusar Assange dimecres de "tenir ja les mans tacades de sang" de soldats nord-americans i de personal afganès. El secretari de Defensa, Robert Gates, va declarar que "les conseqüències en el camp de batalla d'aquests documents són potencialment greus i perilloses per a les nostres tropes, els nostres aliats, i socis afganesos i podrien danyar les nostres relacions i reputació en aquesta part clau del món".

• Opcions article

  • Clica aquí per escoltar
  • 

• Opcions enllaços externs

  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 

• 

  EFEEl portaveu de la Casa Blanca, Robert Gibbs