lamalla.cat

Pocs mesos després de la mort de l'artista la Fundació Antoni Tàpies presenta una selecció renovada d’obres del creador pertanyents al fons de la Col·lecció. La mostra, que en aquesta ocasió es concentra als espais A i B, inclou diferents moments creatius de l’artista des de la dècada de 1940 fins a l’actualitat, i il·lustra l’evolució de tipologies, tècniques i materials emprats per Tàpies. Serà oberta fins al 10 de juny a l'històric edifici del carrer Aragó.

Investigadors del Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM) de la Universitat de Lleida (UdL) acaben de descobrir una nova peça del pintor valencià Joaquín Sorolla, un quadre titulat 'Estudi de Crist', datat el 1883, i que correspondria als primers anys de formació de l'artista. Segons que ha informat la UdL, es tracta d'un llenç d'especial singularitat, d'una temàtica amb prou feines desenvolupada més que en la seva època de joventut i al mateix temps una peça d'alt valor artístic i amb molta força.

L'Escola de Dibuix i de Pintura de Manlleu celebra el seu 25è aniversari exposant obres d'uns 80 alumnes, entre adults i infantils, que han passat per les seves aules. La sala d'exposicions de Can Puget acollirà a partir de dissabte i fins el 27 de maig algunes de les obres realitzades en aquest centre creat l'any 1987 i dirigit pel professor i pintor Juan Varea. L'escola està instal·lada a l'edifici cultural d'Unnim i durant tots aquests anys ha col·laborat en la dinamització cultural de la ciutat de Manlleu.

Als artistes no els agrada gaire que els fotografiïn mentre treballen. I si, en comptes del típic egocèntric l'artista en qüestió és algú tan reservat com Joan Miró, la demanda de privacitat es torna un requisit imprescindible. Molt pocs van poder entrar a l'estudi del genial pintor barceloní. Un d'ells va ser en Joaquim Gomis. Què va veure Miró en Gomis? Què tenia el fotògraf d'especial? La resposta a aquestes preguntes és, fins al 3 de juny, a la Fundació Joan Miró de Barcelona.

A finals d'abril de 1994, ara fa junt 18 anys, els arqueòlegs van descobrir als jaciments arqueològics de Gavà (Baix Llobregat), una figura de ceràmica negra de petites dimensions (d'uns 16 centímetres d’alçada), datada del Neolític, fa uns 5.800-5.500 anys- i que es va batejar com la 'Venus de Gavà'. Per commemorar la majoria d'edat d'aquesta descoberta, durant aquest cap de setmana s'ha organitzat jornades de portes obertes al Parc Arqueològic i al Museu de Gavà, on es troba la preuada peça.

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), ha acomiadat nou treballadors, convertint-se així en el primer gran museu públic de Catalunya que extingeix contractes de feina arran de les retallades. Des del centre museístic s'han al·legat problemes econòmics per justificar la mesura.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya acull una de les col·leccions d'art gòtic més importants d'Europa. Però, paradoxalment, ha quedat sempre eclipsada pel fons d'art romànic. No va ser casual que, quan el museu va obrir portes de forma parcial després de la seva llarga rehabilitació, a principis dels 90, ho fes només amb la col·lecció romànica. Ni ho va ser que mentre la presentació de romànic era més moderna, mimant de forma especial la visualització de les peces, la de gòtic fos més convencional, més previsible. La raó és que el romànic sempre ha eclipsat la resta de moviments artístics de la història de l'art català i, de forma molt acusada, el gòtic, que aquesta primavera es reivindica amb una mostra al MNAC.

El Tapís de la Creació, una de les joies del romànic català, torna a lluir al seu espai habitual a la Catedral de Girona després dels cinc mesos que ha durat el procés per a la seva restauració. Aquest dimecres s'han presentat els resultats d'aquests treballs amb presència del bisbe Francesc Pardo, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell i l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, entre d'altres autoritats. La restauració ha permès eliminar elements nocius alhora que ha fet sortir a la llum novetats de la seva constitució interna i el seu estat de conservació.

No hi ha dubte que Michael Jackson és un dels personatges més populars de finals del segle XX, una estrella fulgurant que no només va aconseguir un èxit sense precedents, amb rècords de vendes, sinó que també va despertar un enorme interès. Jackson no només era famós per la seva música, sinó també per la seva desconcertant personalitat, pel misteri que l'envoltava, per la curiositat que provocava un home que va alterar el seu físic fins a adaptar-lo a una identitat nova. Aquest abril, un espectacle a Barcelona vol descobrir l'home al darrere de l'estrella.

No és fàcil ser més modern que Warhol. No només perquè va ajudar a obrir els camins de la modernitat en els desconcertats però vibrants Estats Units de la postguerra, sinó perquè, com passa sovint amb els grans artistes, la seva obra és més actual ara, 25 anys després de la seva mort, que no pas quan era viu. Aleshores era una celebritat i allò que feia estava de moda, però és ara quan el seu missatge ha entrat a formar part de la cultura popular. Andy Warhol, l'home que va ser a l'art el que és Madonna a la música, és el protagonista d'una exposició que fins al 3 de juny es pot veure al Centre Cultural Unnim de Terrassa.